Durant els exercicis del 2022, 2023 i 2024, el nombre de sol·licituds per rebre una prestació per l'habitatge es movia en una forquilla d'entre 1.600 i 1.700 peticions. L'any 2025, aquesta tendència s'ha trencat de manera abrupta, assolint les 2.255 sol·licituds (+40,5%).

Aquest increment s'explica, en gran manera, per la situació de dos col·lectius especialment vulnerables: els padrins i les famílies monoparentals. Segments que concentren la gran majoria de les resolucions favorables, les quals sumen una inversió pública superior als 4,3 milions d'euros. El 82% de les demandes presentades el darrer any van rebre el vistiplau de l'administració, mentre que un 16,4% van ser desfavorables i una ínfima part (1,7%) van acabar arxivades.

La paradoxa econòmica: creixement contra precarietat

El més cridaner d'aquesta situació és la clara contradicció amb les dades macroeconòmiques. Mentre que una part de la ciutadania té dificultats creixents per arribar a final de mes i afrontar els costos de l'habitatge, l'economia manté una trajectòria ascendent.

El primer trimestre del 2026 ha tancat amb un creixement del PIB del 3,3%, un índex que se sustenta, gairebé en exclusiva, gràcies a dos pilars: la construcció i el sector immobiliari, que han crescut per sobre del 6%. En contrast, el sector del comerç, tradicionalment un dels motors de l'activitat, es manté estancat amb un creixement marginal (0,4%), arrossegant anys de pèrdues i dificultats.

Aquesta dinàmica posa de manifest una realitat dual: Andorra creix gràcies a l'activitat constructora i immobiliària, però la riquesa generada no arriba a pal·liar les necessitats de les famílies més exposades a l'alça dels preus.